Reflexió personal

Finalment vull acabar tancant aquest blog, dient, que en un principi aquesta assignatura, em tenía bastant descolocada, però poc a poc vaig anar lligant conceptes, es a dir, vaig anar connectant.

Tant l'assignatura de medi natural com l'assinatura de medi social m'han aportat uns coneixements, i m'ha fet prestar atenció a tot el que tenía al meu voltant i que no me'n havia adonat o que simplement no li feia cas.

Ara per ara, se que com a futura docent, haig de inculcar els meus alumnes una educació per la sostenibilitat i un respecte i una cura per el món en el que estem.

Crec que totes les sortides, conferències, videos i activitats experimentals que hem realitzat, ens han ajudat molt a entendre i a anar més encaminades en aquesta assignatura i crec que han estat essencials per a potenciar el nostre coneixement.

Finalment vull dir, que això del blog va estar bastant confús i que seria bo, que per l'any vinent tinguesiu en compte aquesta mica de desordre que ha envoltat aquest blog.

Alba Abella i Pascual

Com veiem el fer i el pensar en educació infantil?

Quin es el millor mètode per aplicar als infants per tal de que arribin a una bona educació? Aquesta es una pregunta que es fan molts educadors actualment.

El sentit de l’educació ha canviat molt. Anteriorment, el professorat, estava molt ben considerat, i aquells infants que anaven a l’escola, eren uns privilegiats. Consideraven l’educació com a  un model d’aprenentatge basat en transmissió de coneixements. I que la ment de l’estudiant està buida.

Poc a poc, va anar apareixen un model més pròxim al que tenim actualment, aquest era basat en el descobriment de coneixements. I actualment, ens em apropat més a utilitzar un model més basat en la reconstrucció de coneixements.

Actualment, l’escola es un espai assistencial i obligatori, i en el qual es considera que tots els infants tenen unes capacitats i unes grans potencialitats. Se sap que la ment de l’alumnat es molt rica i que es construeix des de el naixement, es per això que es considera que els infants venen a l’escola, ja amb uns coneixements adquirits i amb una cultura pròpia.

Encaminats cap al aprenentatge de les ciències i del medi natural? Quin seria el millor model per utilitzar?

Abans de tot cal dir que hi ha una gran diferència entre el fer i el pensar. El fer es totes aquelles accions que un infant du a terme, i el pensar es totes aquells pensaments i reflexions que el infant fa envers el que se li està explicant.

La ciència es pot realitzar d’ una manera més teòrica, es a dir, explicant conceptes, definint, i tenir una base teòrica com són els llibres a l’escola.

O també és pot entendre com un aspecte més pràctic, es a dir com una aproximació a la construcció del model, com per exemple, l’experimentació, la manipulació, la pràctica, el descobriment,  per tal de que els infants reflexionin sobre tots els conceptes científics sense tenir un base teòrica a on sostenir-se.

Es a dir, no només es necessària una experimentació per tal d’aprendre (cura del insecte pal) sinó que cal que els infants es facin preguntes, es qüestionin, investiguin i reflexionin sobre el que estan fent.

Segons el meu paré, el fer i el pensar van lligats de la mà, ja que junts fan arribar als infants a obtenir un aprenentatge ric en conceptes i abundant en reflexions. El fer no pot estar sense el pensar, ni el pensar sense el fer, ja que un es complementa a l’altre.

Per tant, es important que la mestra intensifiqui i encamini les seves explicacions cap a un raonament dels infants. Cal que els infant arribin a treure les seves pròpies conclusions, i raonin i pensin sobre el que s’explica a l’aula i sobre el que estan experimentant.

La mestre ha de creure que el alumnat elabora el seu propi coneixement per tal de interpretar la realitat (la ciència es basa en la realitat).

Per tal cal que com a futures docents, tinguem present, que aprendre consistirà en una evolució de tots aquells coneixements previs que tenen els alumnes i els quals han adquirit mitjançant la família el entorn, o a l’aula en vers unes altres més properes a les científiques. Es molt important que la mestra motivi els infanta  aprendre, a fer-se preguntes, a que busquin respostes i seria bo, que tots els infants marxessin cada dia amb noves preguntes per tal de que per ells mateixos poguessin realitzar una reflexió i buscar una resposta.

En aquest exemple podem veure el procés de modelització. Però també cal dir que a vegades aquet model no té perquè ser així, ja que no tenim ni idea del que els nens tenen en el seu cap i de tot el que pensen.  No son ni lineals, ni harmònics, per molt que intentis que aprengui allò, pot ser que no ho aprengui i pot ser que ho aprenguin al cap d’un any. Els infants et poden sortir per qualsevol lloc.

Tots aquests aprenentatges, ajuden al infant a respectar, a col·laborar, a saber descobrir, a tenir una visió pròpia (solo se ve lo que se tiene dentro del ojo) , a investigar i a potenciar l’autonomia entre d’altres.

Es per això que el nostre professor ha fet que tinguéssim cura d’un insecte pal, ja que com a futures docents podríem aprendre i posar-nos al lloc d’aquest model de aprenentatge científic. Vam tenir unes bases  experimentals i pràctiques (cuidar al insecte pal), i també unes bases teòriques i conceptuals (cercar investigar i qüestionar-nos preguntes per tal de resoldre-les), per tal de finalment poder arribar al aprenentatge.

Vull fer una petita relació amb altres apartats de l’assignatura, com ja he dit, hi ha una gran relació amb la cura del insecte pal, però també en l’apartat de medi social, està íntimament interrelacionat amb l’apartat del espai i del temps, el qual es essencial partir des de els coneixements propis del infant ja adquirits, es a dir, des de la zona de desenvolupament pròxim, i des de aquí desenvolupar uns coneixements i uns aprenentatges significatius.

També vull esmentar la relació del fer i el pensar amb l’assignatura de l’any passat “ bases teòriques i psicològiques dels infants”. En aquesta assignatura se’ns va fer molt d’èmfasis en el fet de que em de tenir molt present que els infants son capaços de moltes coses. Que des de petits, tenen un raonament i un pensament, i que no tenen una ment en blanc. També se’ns remarcava molt el fet de que les mestres hem de tenir present que el nivell de desenvolupament pròxim dels infants i tenir en compte les seves experiències viscudes fins el moment de l’aprenentatge i aprofitar-les en tot moment si aquestes són vàlides per a exemplificar models a l’aula.

Mitjançant aquesta lectura podem fer una reflexió molt acurada a el que hem estat parlant fins ara,

“APRENDRE CIÈNCIES: Connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models”

Una anàlisi global de la situació actual ens mostra que cal fer un nou salt qualitatiu. Moltes d’aquestes pràctiques s’han mecanitzat. Sovint els projectes es redueixen a buscar informació, organitzar-la i reproduir-la. La conversa, tot i que possibilita que els nens i nenes expressin les seves idees, per ella mateixa no promou que en construeixin de noves que els siguin eines útils per pensar científicament. A més, cada vegada es manipula i s’experimenta menys, al mateix temps que augmenta l’ús dels llibres de text només des de la seva vessant de reproducció memorística de continguts.

Crec que aquest paràgraf es molt important i que cal reflexionar sobre ell, ja que ens mostra com es actualment el aprenentatge del infants i desprès de tot el que hem après, com a futures docents, cal que lluitem per un canvi, es a dir, per fer que el aprenentatge no estigui basat només en uns llibres de text (fer), sinó que estigui més encaminat a l’experimentació, la reflexió, el pensament, l’anàlisi de les bases teòriques que se’ns ofereixen (pensar).

Finalment com a experiència personal, m’agradaria comentar que quan estava cursant el grau superior, vam anar a visitar una escola, on treballaven per racons i per projectes. Els infants no tenien unes classes totalment guiades i teòriques, sinó que es basaven en proporcionar-li material al infant, i que ell mateix reflexionés sobre allò amb lo que estava experimentant. Els racons estaven dividits per classes, hi havia una classe amb un munt d’objectes de medi natural, on hi havia lupes, papallones assecades, plantes per observar, un recorregut d’aigua per veure com anava a parar l’aigua de les muntanyes al mar i moltes coses més.  També hi havia una classe de pintura, una de joc de construcció, una d’anglès, d’informàtica... En tot moment les professores estaven a la classe, i si al infant li sorgia algun dubte, elles estaven allà per resoldre-li i per explicar-li una mica la part teòrica.

“ Escola Sadako”, aquí us poso el link del apartat de racons de l’escola. Es la pagina web oficial.

http://www.escolasadako.com/Classe/racons/racons.htm

Mooving - Macaco

Que passarà si seguim amb la mateixa línia?

Avui hem iniciat la classe de medi natural amb una cançó i el seu videoclip. “Moving”. Totes coneixíem aquesta cançó, es va posar de moda un estiu, i al entrar a classe, en el primer moment d’escoltar-la jo personalment vaig gaudir de la cançó. No ha estat fins el segon cop que la posat, que m’he n’he adonat compte del significat de la cançó i de tot el que hi havia darrera i que mai m’havia parat a pensar.

Evidentment, si ens poséssim a valorar la cançó, nombraríem una sèrie d’aspectes els qual no ens interessen des de el punt de vista de les ciències. La mirada que li pot donar cadascú a una cançó, es personal i pròpia i no hi ha cap que estigui malament. Ja que totes les visions i perspectives són vàlides. Però en aquest cas, analitzarem i i interpretarem la lletra de la cançó, el contingut que vol donar a escoltar al seu oient, i relacionar-lo amb els aspectes que nosaltres treballem del medi natural.

Quan et demanen una cosa, et fa qüestionar-te una sèrie de preguntes, i hem de busca el origen d’aquestes.

Aquesta cançó ens mostra un bucle recursiu positiu. Representa i ens vol dir que tots hem d’estar units, tots som un i que poc a poc, i mica en mica es pot anar fent. Tots som un, la terra.

Bucle: Seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament. A cada repetició, anomenada cicle, és corrent que certes dades resultin modificades. L’execució del bucle s’acaba quan ha estat satisfet un cert criteri, exemple, com ara que un comptador hagi arribat a un valor donat o que un procés iteratiu hagi convergit.

És una cançó que forma part d’un bucle recursiu positiu, es repeteix constantment, del final torna al inici. Segon el meu paré té una certa relació aquesta reiteració de la lletra. Es busca que apart de que el oient escolti una i una altre vegades estrofes iguals o similars, i que en faci una reflexió de la lletra, està donant a entendre, que nosaltres, com a éssers humans que estem a la terra i que l’hem de respectar, estem donant voltes sobre nosaltres mateixos tota l’estona, som en un cicle, el quan no acabem mai de trobar el camí, de moure’ns per tal de millorar en la cura del nostre planeta.

Això també fa referència al títol de la cançó “ Moving”, moure’s.  El cantant vol animar a que tots participem, que ens movem, que siguem dinàmics, actius, enèrgics.. Que ens preocupem per tirar endavant el  nostre planeta i que no ens quedem de braços plegats esperant qui sap que.

“Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”

Aquesta estrofa ens mostra el bucle del qual anteriorment parlàvem, cal tornar al inici per tal de poder veure quin es el problema. Jo no hi crec amb això, ja que no veig la necessitat d’anar al inici del problema, crec que hem de buscar solucions actuals i començar a moure’ns el mes ràpid possible.

“Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares...océanos”

Cal conscienciar a la gent que passos petits, participant i movent-nos junts podem canviar el món que ens envolta cap a un món millor. Cal que tots ens unim i siguem una pinya, i amb aquest treball col·lectiu podrem aconseguir aquesta cura del planeta que a la vegada, ens beneficiarà a tots plegats, es a dir, a la unió. Vull fer una petita reflexió, aquella frase que tenim molt establerta alguns humans que és per exemple: una sola persona no influeix, perquè jo tiri aquest paper a terra no passarà res.  No siguem individualistes, hem d’anar cap a un camí tots junts, si que influeix una sola persona, ja que si totes féssim el mateix com seria el món ara?

"Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión "

Fent referència a la frase següent, cal que com a futures mestres mostrem i donem exemple d’accions. Els infants ens han de veure actuar i realitzar accions significatives per a la millora del nostre planeta. Si ho realitzem, aconseguirem una reacció amb ells, i amb el seu entorn. Ja que com a mestres eduquem a infants, però també podem influir la nostre tasca als pares. Això els pot fer reacciona i es quan tots units repercutirem al medi ambient, per a millorar la situació del nostre planeta.

Com a educadores, hem de ser conscients de que nosaltres formem part de la promulgació de la idea i el pensament de canvi. Hem de potenciar als nostres infants a que siguin actius a que busquin alternatives a que no es quedin parats enfront la situació que estem vivint. Hem de fer que prenguin consciència de la importància de cuidar el món que ens envolta, que tinguin uns valors i per davant de tot uns principis ètics.

Si que es cert que se’ns ha remarcat molt el fet de que cadascú té una visió, una perspectiva, una mirada i que totes son correctes, però sincerament moltes vegades crec que molta gent té els ulls tapats amb una bena.

Finalment que aquesta cançó té certa relació amb l’assignatura d’Observació sistemàtica i anàlisi del context, la qual és importantissim a tenir en compte la reflexió, el anàlisi de les coses i la investigació i l’observació. Seria bo que ens paréssim a  pensar uns instants de la nostre vida, i que observéssim i reflexionéssim el que està  passant al nostre entorn.

Cal que sigui un aspecte molt important en el treball a l’aula i a l’escola, i que es puguin realitzar activitats experimentals i vivencials per tal de conscienciar encara mes als infants, ja que mitjançant aquest tipus d’activitats, com per exemple el fet de cuidar un insecte pal, els infants reflexionen més i ho tenen tot més en compte. Evidentment, cal que aquestes eines i objectius estiguin inclosos en el currículum, tal i com em estudiat al apartat de medi social.

Finalment  m’agradaria acabar aquesta entrada amb una frase molt interessant que caldría que moltes persones reflexionessin sobre ella.

El mundo es un lugar peligroso. No por causa de los que hacen el mal, sino por aquellos que no hacen nada por evitarlo.
Albert Einstein

* Coplas de Jorge Manrique, es molt interessant veure aquest vídeo, et fa una reflexió sobre tot el que hem comentat anteriorment, parla de que qualsevol temps passat és millor, i que nosaltres anem destruïnt poc a poc el món, i que aquest poc a poc ens està destruïnt a nosaltres.
Es considerat un dels millors poemes del món, La muerte de  mi padre - Jorge Manrique

A continuació us poso un vídeo, i  un enllaç on està tot el poema escrit.

http://www.poesi.as/index1.htm

M.5 L’espai i el temps en l’educació Infantil

En aquesta sessió de socials, vam parlar sobre l’espai i el temps en l’educació infantil. Primerament definirem aquets dos aspectes, i buscarem quina relació hi ha entre els dos.

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives. L'espai físic és habitualment concebut amb tres dimensions lineals.

Plató definí l'espai com l'habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions.

El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en què aquests esdeveniments tenen lloc. Es poden percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments.

Però el  temps i l’espai estan unificats, hi ha una interrelació. El temps està vinculat permanentment en l’espai. Estan íntimament lligats perquè aquelles coses que passen en el temps, es produeixen en un espai.  

L’aprenentatge geogràfic comença tant aviat com un nen o nena comença a desplaçar-se i arriba desprès a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.  John Bale

Aquesta frase, ens vol dir, que depenent de la nostre posició o des de les perspectives en que mirem les coses, la nostra visió canviarà. Podem posar com exemple, el exercici que vam realitzar a la gimcana, el quan havíem de pujar les escales de tres maneres diferents.

Per tal d’arribar a una representació de l’espai, s’ha d’haver representat mentalment ja des de ben petit. Les mestres hem de potenciar el fet de realitzar aquestes activitats per tal de que el infant es situï en un espai concret. Cal que com a mestres comencem introduint-los als infants primerament en representacions d’espais petits i poc a poc anar ampliant els seus coneixements fins que puguin representar espais que no coneixem visualment (univers).
Cal dir que la percepció de l’espai s’ha d’aprendre, i s’han de realitzar activitats per tal de que duguin a terme aquest aprenentatge, ja que no es un concepte innat.

Els infants, formen els seus coneixements amb els agents de socialització més pròxims, la família, per tant és important que l’escola sàpiga que ha de començar des de una zona de desenvolupament pròxim i que ha de tenir en compte tots aquells coneixements previs dels infants. Tot això, ha d’estar establert en el currículum, ja que serà un dels objectius a assolir a final de curs.

Tota situació del espai es pot treballar, tant a infantil, com a primària com a l’ESO, com a batxillerat. Piaget negava això, per això no es vàlid. (teoria de l’espiral)

Els infants, aprenen des de allò vivencial. És molt difícil que un infant aprengui el sentit de l’espai mitjançant coses que no son visibles, queda indeterminat. En canvi les coses vivencials, ho entenen molt millor, ja que són visibles.

Cal buscar des de l’aprenentatge egocèntric de l’espai aquell element clau que permet partir i treballar de nou l’aprenentatge més abstracte. Perquè el coneixement de l’espai es impossible crear-ho des de l’anada. : zona de desenvolupament pròxim. (teoria concèntrica)

Hi ha uns conceptes bàsics els quals són essencials per entendre l’espai.

Relació a la orientació:

·         Lateralitat: esquerra/dreta : es clau per la orientació, saber a on ens trobem davant dels objectes. S’ha de tenir en compte amb un nen/a esquerrà, perquè vivim en un món on tot està preparat per els dretans i això els hi pot crear conflictes.

·         Profunditat: a dalt, a baix, sobre, sota, sostre, fons

·         Anterioritat: davant/darrera, revés/dret, abans/desprès, front/darrera

Seguidament, l’objecte en l’espai

·         Interioritat : dintre, a l’interior:  categoria que defineix a on es troba un objecte en un espai concret

·         Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.

·         Delimitació: extremitat, final/límit d’un objecte en l’espai, el perímetre, al llarg de, al voltant de..

Segons la posició relativa dels objectes a l’espai

Es diferència de les altres ja que pot ser determinada per el punt de vista o per el moment en el que s’observa. Aquella que es modifica per l’instant en que ho demanes o des de el punt de vista en el que ho fas.

·         Interioritat: a l’interior, al mig de.

·         Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre

·         Secció: tall, drecera, a través de, de part en part

·         Contigüitat: en contacte, contra

Segons les distàncies; els nens d’infantil tenen complicat les distàncies.

·         Proximitat: a prop de, al costat de, més a prop de, aquí, aquest/aquesta

·         Allunyament: lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell/aquella

·         Intervals: apartat un de l’altre, continu, discontinu

Segons les mesures

·         Números i relacions matemàtiques ( no poden fer)

·         Inici amb relació entre objectes i distàncies: quina està més a prop, quina està més lluny ( això si que es pot treballar amb els infants perquè els hi servirà en un futur treballar els números i les relacions matemàtiques, per tant em de preparar la zona de desenvolupament pròxim.

Com ja em dit anteriorment, el temps està íntimament lligat amb l’espai.

Parlant del temps amb els infants, se’ns creen més problemes. Es difícil formar la percepció mental del temps. L’espai es pot fer un anàlisi vivencial, però el temps es molt abstracte, el temps existeix però no el veiem. Es per això que ens a calgut crear eines per tal d’acotar-lo i dividir-lo en fases. Els humans som conscients que ens morirem i  tenim una necessitat de controlar el temps.

Per tant, el podem dividir en tres tipus de temps

Un d’ells seria el temps viscut, el qual es tot aquell temps que es percep des de la pròpia vivència. Quan son petits ells ja perceben el temps. Coses que els hi semblen molt curtes perquè s’ho passen molt bé, o molt llargues perquè són avorrides. La primera relació que te el nen amb un temps, es aquell vivencial. És per això que cal treballar el temps mitjançant activitats a l’aula per tal de que els infants tinguin una percepció del temps més acurada, es per això que unes de les activitats més realitzades és veure imatges de quan eren petits, veure imatges i actuals i dibuixar-se a ells mateixos representant que ja son grans.

Com a éssers humans que volem controlar el temps, hem format una temporalitat, es a dir, hem constatat dates fixes per tal de controlar el temps i tenir-ne una pauta d’aquest, com per exemple, els aniversaris.

En quan al temps social, es pot dir que es un temps més complex i més abstracte, i el qual es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. El temps social,  es un temps col·lectiu. Aquest ritme, succeeix un simultaniejat, es a dir, una posició, hi ha moltes coses que es fan al mateix temps. En quan a la duració, pot haver-hi accions variables o de permanència, es a dir, poden canviar, o els ritmes en que succeeixen les accions, si son més lentes, o amb més rapidesa, i finalment l’orientació, les quals marquen el present, el passat..

I finalment el temps històric, es aquell que es denominat el temps que no existeix, ja, que no en tenim una idea fixa d’aquest, perquè ha succeït en un espai temporal en el qual no hi hem viscut. En el que apareixen aspectes com l’ allunyament i evocació – empatia,  es a dir, la representació mental de temps que ja han passat, o l’empatia, la capacitat de posar-te en el lloc del temps llunyà en les vivències passades. La simultaneïtat, pensar que quan passa una cosa a un lloc, també pot passar a una altre. La continuïtat i canvi: l’església del poble no ha canviat, el castell s’ha transformat en un restaurant. L’ evolució casual (causa-efecte). Els ritmes evolutius i durades. I la cronologia

Aquest temps, a l’escola, el podem treballar de vàries maneres, mitjançant fonts primàries (relats viscuts, documents històrics, imatges del passat..) i fonts secundàries (pel·lícules, jocs, contes..)

Vull fer una relació d’aquest temari amb altres assignatures que hem cursat. En l’assignatura de “Observació sistemàtica i anàlisis de contextos, és necessària la utilització d’un temps i d’un espai, ja que el fet de realitzar una observació sobre un fet o conducta d’uns infants, ens porta molt de temps, i ens es necessari un espai en tots els sentits, ja sigui per realitzar la observació, per realitzar el anàlisi o simplement per veure les accions dels infants que volem investigar. Remarcar que una investigació molt interessant, es a dir, un problema que ens podríem plantejar per a estudiar, observar i analitzar, seria quina percepció tenen els infants de 4 anys, del temps i l’espai.

I en quan a l’assignatura de medi natural, és evident que tots els fenòmens i totes les teories científiques demostrades, o no, han tingut el seu procés. Hi ha teories estudiades, analitzades i observades des de la prehistòria, i moltes d’aquestes, amb el temps, s’han demostrat que són verídiques, o per el contrari, s’han desestimat.

Finalment vull concloure aquesta entrada remarcant la importància de que es treballi a l’aula tant l’espai com el temps. És una manera de que els infants se situïn a ells mateixos en el seu propi espai, que determinin el seu propi temps i que siguin conscients de la relació que tenen aquets dos aspectes amb el món en el que estem.

Llibre: El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales

de Cristòfol A Trepat & Pilar Comes  Graó -(2008)  Enseñanzas, Idiomas y Diccionarios / Ciencias de la educación y de la enseñanza

Cita sobre el temps

Ayer se fue;manyana no ha llegado

Hoy se está yendo sin parar un punto:

Aoy un fue, y un será y un es cansado.

Francisco de Quevedo

Conferència de la Rosa María Tarin relacionada amb l’insecte pal.

Rosa María Tarín, es una mestre d’Educació Infantil, la qual ha incidit durant molts anys en la educació dels infants cap a una línia més encaminada cap a la importància del medi natural i social. Actualment, la seva tasca, a part de seguir promovent programes per formar escoles verdes, es conscienciar a les futures mestres a potenciar una educació per a la sostenibilitat i així fer que els infants tinguin curiositat i vulguin aprendre més sobre el medi que ens envolta.

Les Escoles Verdes és un projecte dels Departaments de Medi Ambient i Educació en les que s' integren aquelles escoles que han elaborat un Pla per unes accions per tal d' afavorir una bona actitud davant el medi ambient.

Principalment la intenció d’aquestes escoles, és formar alumnes i fer que agafin consciència de que entre tots em de anar cap a un món més sostenible, que em de respectar tot allò que ens envolta i que tot això durà a un benefici importantíssim per a tots, però sobretot per a les generacions futures i sempre tot des de un punt de vista ètic. Realment, hem arribat un punt que la terra no aguanta aquest ritme de vida i que hem d’afluixar ja que sinó estem poc a poc estem destruint el NOSTRE planeta.

Es per això que Rosa Maria Tarín ens vol activar aquests sentit d’alerta per tal de realitzar una educació per a la sostenibilitat. L’educació per la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals. Nosaltres com a futurs docents actuarem en el camp de l’educació, i aquest és un dels punts claus d’inici per tal de conduir aquesta societat cap a un respecte i a una millora de les seves actuacions. Nosaltres serem un model per els infants i es per això de la importància del nostre paper com a transmissores de valors, conceptes i cultura.

Però hem de tenir present que els infants arriben a l’escola amb uns pensaments i unes idees força crítiques respecte el que han après mitjançant la seva cultura o mitjançant el entorn que els envolta, es a dir, les famílies es un aspecte molt important a conscienciar, ja que si l’escola promou una educació sostenible, cal que vagi paral·lelament de la mà i amb concordança amb la família i el entorn més proper del infant. Per tant nosaltres com a mestres, hem de partir i hem de realitzar una estructura d’acollida dels alumnes per tal de poder continuant a partir dels coneixements previs que aquets tenen. En definitiva, cal que eduquem per un món més sostenible des de la globalitat, es a dir, no només centrant-nos amb els infants sinó també fer partícips a tothom que l’envolta.

Un cop tenim presents els nostres objectius, aquets calen treballar-los. Com a futures docents, personalment crec que tenim una gran avantatge, serem mestres d’educació infantil, l’edat més primària, aquella amb la qual estan formant el seu propi pensament i el seu propi criteri.

Per tant són importantíssimes la tria d’activitats i com aquestes han de ser per cridar l’atenció dels infants. Aquestes, han de ser activitats creatives, i sempre aprofitar el entorn que tenim més pròxim. Han de ser activitats motivadores, creatives, experimentals, vivencials i manipulatives, per tal de crear aquesta iniciativa que volem que tinguin els infants per tal de crear el seu propi criteri sobre el món que ens rodeja.

Els infants sobretot, mitjançant les activitats vivencials i experimentals, es quan més aprenen i quan més inquietuds i preguntes sel’s hi produeixen. Aquest aspecte de qüestionar-se moltes preguntes va íntimament relacionat amb la ciència. Nosaltres, ho vam poder comprovar amb una activitat realitzada a classe, la del insecte Pal. Quan en Josep ens va dur un insecte pal i ens va dir que l’havíem de cuidar, em va semblar una activitat molt interessant. En cap moment el professor ens va explicar com cuidar-lo, simplement ens va dir que ens havíem de fer cura d’aquest. El primer que vam fer va ser buscar un munt d’informació per tal de respondre totes aquells dubtes que se m’havien aparegut de cop i volta.

Quan realitzem una activitat, aquesta ens porta a viure una experiència i aquesta ens proporciona una reflexió personal i única que ens fa que actuem o no d’una manera o d’una altre envers el concepte après. Els infants tenen un gran interès i els hi encanten els éssers vius. Aquesta podria ser una activitat conscienciadora i influent, cap a als infants.

Jo quan estava fent el grau superior, i estava de pràctiques a una escola, un dia la mestre, ens va arribar amb un peix. Tots ens vam quedar sorpresos, i a partir d’aquí, de tanta intriga que va causar a l’aula, la mestra va realitzar un projecte sobre els peixos. Tot això a part de la investigació i l’observació que vam realitzar del peix per tal de resoldre dubtes (que menjava, com respirava, es comunicava?, com es reproduía..), un dels alumnes va veure en uns dibuixos animats, “simpsons” on hi havia una fàbrica la qual llençava residus al mar. Ens va di que els peixos es quedaven enganxats a els plàstics de les llaunes i que no podien respirar i es morien. A partir d’aquí, la mestra ens va encaminar la recerca, cap a la cura del medi ambient. Si no respectàvem el medi ambient, en moltes ocasions passaria això, no només amb els peixos, sinó amb tots els éssers vius. Per tal a través de la cura d’un ésser viu s’aprenen un munt de valors ètics i de respecte al medi ambient.

Una activitat que ens va introduir també la Rosa María Tarín va ser les tant conegudes 4.R, Primerament Reciclar, es a dir, transformar un material per a tornar a ser utilitzat, Reutilitzar, tornar a utilitzar, Refusar, no comprar allò que no ens fa falta i Reduir disminuir el consum que no necessitem. Aquesta activitat incentiva els infants a promoure el reciclatge, tot aprenent maneres per tant d’estalviar i així no fer malbé el medi ambient. Un exemple seria porta els entrepans amb un recipient reutilitzable i no amb paper de plata. Amb les 4R podrem potenciar un munt d’activitats, relacionades tan amb el medi ambient com amb els éssers vius (insecte pal).

Va donar la casualitat, que el dia anterior que realitzàvem aquesta conferència, havia sigut la FM de l’Autònoma i estava el terra ple de brutícia. Era evident que totes aquelles persones que havien estat partícips d’aquella masacre, des de ben petits no els hi havia inculcat ni ensenyat uns valors per tal de cuidar el medi ambient i tenir una sostenibilitat al nostre planeta. Moltes d’aquestes persones, deurien pensar que ja vindria algú a netejar tot aquest desastre. Però era tant la brutícia que nosaltres la vam veure amb el seu màxim resplendor. Encara que quan haguéssim arribat no haguéssim vist res, la realitat seguiria allà, amagada rere la nostre mirada.

Per tant el missatge de la Rosa María Tarin era clau per a unes futures mestres que s’estan formant i que formaran infants, i que un bon matí es van trobar amb una facultat d’EDUCACIÓ tota plena de brutícia.

En relació amb altres aspectes de la matèria, es a dir, amb el medi social, cal que aquest objectiu plantejat, es dugui a terme, però també cal que estigui implícit en el currículum de l’escola. Cap que aquest objectiu es potencií a les aules mitjançant activitats per tal d’assolir les principals competències d’aquest.

Finalment vull acabar dient que si des de petits conscienciem als nostres alumnes sobre la importància de la sostenibilitat, de respectar el medi i de tenir cura del nostre planeta, aconseguirem que les generacions futures incentivin aquesta causa i que aquestes ideologies passin de generacions en generacions i així arribar a que el planeta sigui totalment sa. Cal que connectem als infants amb el món de la sostenibilitat.

Per concloure, poso un enllaç on podeu trobar les escoles verdes de la generalitat de Catalunya

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=33673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=33673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

I es molt interessant fer aquest visionat del vídeo de una escola verda situada a Ripoll:

http://www.tv3.cat/videos/834759

Primero, fue necesario civilizar al hombre en su relación con el hombre. Ahora, es necesario civilizar al hombre en su relación con la naturaleza y los animales

Víctor Hugo (1802-1885)