dijous, 29 de desembre del 2011

Com veiem el fer i el pensar en educació infantil?

Quin es el millor mètode per aplicar als infants per tal de que arribin a una bona educació? Aquesta es una pregunta que es fan molts educadors actualment.
El sentit de l’educació ha canviat molt. Anteriorment, el professorat, estava molt ben considerat, i aquells infants que anaven a l’escola, eren uns privilegiats. Consideraven l’educació com a  un model d’aprenentatge basat en transmissió de coneixements. I que la ment de l’estudiant està buida.
Poc a poc, va anar apareixen un model més pròxim al que tenim actualment, aquest era basat en el descobriment de coneixements. I actualment, ens em apropat més a utilitzar un model més basat en la reconstrucció de coneixements.
Actualment, l’escola es un espai assistencial i obligatori, i en el qual es considera que tots els infants tenen unes capacitats i unes grans potencialitats. Se sap que la ment de l’alumnat es molt rica i que es construeix des de el naixement, es per això que es considera que els infants venen a l’escola, ja amb uns coneixements adquirits i amb una cultura pròpia.

Encaminats cap al aprenentatge de les ciències i del medi natural? Quin seria el millor model per utilitzar?
Abans de tot cal dir que hi ha una gran diferència entre el fer i el pensar. El fer es totes aquelles accions que un infant du a terme, i el pensar es totes aquells pensaments i reflexions que el infant fa envers el que se li està explicant.

La ciència es pot realitzar d’ una manera més teòrica, es a dir, explicant conceptes, definint, i tenir una base teòrica com són els llibres a l’escola.
O també és pot entendre com un aspecte més pràctic, es a dir com una aproximació a la construcció del model, com per exemple, l’experimentació, la manipulació, la pràctica, el descobriment,  per tal de que els infants reflexionin sobre tots els conceptes científics sense tenir un base teòrica a on sostenir-se.

Es a dir, no només es necessària una experimentació per tal d’aprendre (cura del insecte pal) sinó que cal que els infants es facin preguntes, es qüestionin, investiguin i reflexionin sobre el que estan fent.
Segons el meu paré, el fer i el pensar van lligats de la mà, ja que junts fan arribar als infants a obtenir un aprenentatge ric en conceptes i abundant en reflexions. El fer no pot estar sense el pensar, ni el pensar sense el fer, ja que un es complementa a l’altre.

Per tant, es important que la mestra intensifiqui i encamini les seves explicacions cap a un raonament dels infants. Cal que els infant arribin a treure les seves pròpies conclusions, i raonin i pensin sobre el que s’explica a l’aula i sobre el que estan experimentant.

La mestre ha de creure que el alumnat elabora el seu propi coneixement per tal de interpretar la realitat (la ciència es basa en la realitat).
Per tal cal que com a futures docents, tinguem present, que aprendre consistirà en una evolució de tots aquells coneixements previs que tenen els alumnes i els quals han adquirit mitjançant la família el entorn, o a l’aula en vers unes altres més properes a les científiques. Es molt important que la mestra motivi els infanta  aprendre, a fer-se preguntes, a que busquin respostes i seria bo, que tots els infants marxessin cada dia amb noves preguntes per tal de que per ells mateixos poguessin realitzar una reflexió i buscar una resposta.





En aquest exemple podem veure el procés de modelització. Però també cal dir que a vegades aquet model no té perquè ser així, ja que no tenim ni idea del que els nens tenen en el seu cap i de tot el que pensen.  No son ni lineals, ni harmònics, per molt que intentis que aprengui allò, pot ser que no ho aprengui i pot ser que ho aprenguin al cap d’un any. Els infants et poden sortir per qualsevol lloc.

Tots aquests aprenentatges, ajuden al infant a respectar, a col·laborar, a saber descobrir, a tenir una visió pròpia (solo se ve lo que se tiene dentro del ojo) , a investigar i a potenciar l’autonomia entre d’altres.

Es per això que el nostre professor ha fet que tinguéssim cura d’un insecte pal, ja que com a futures docents podríem aprendre i posar-nos al lloc d’aquest model de aprenentatge científic. Vam tenir unes bases  experimentals i pràctiques (cuidar al insecte pal), i també unes bases teòriques i conceptuals (cercar investigar i qüestionar-nos preguntes per tal de resoldre-les), per tal de finalment poder arribar al aprenentatge.


Vull fer una petita relació amb altres apartats de l’assignatura, com ja he dit, hi ha una gran relació amb la cura del insecte pal, però també en l’apartat de medi social, està íntimament interrelacionat amb l’apartat del espai i del temps, el qual es essencial partir des de els coneixements propis del infant ja adquirits, es a dir, des de la zona de desenvolupament pròxim, i des de aquí desenvolupar uns coneixements i uns aprenentatges significatius.

També vull esmentar la relació del fer i el pensar amb l’assignatura de l’any passat “ bases teòriques i psicològiques dels infants”. En aquesta assignatura se’ns va fer molt d’èmfasis en el fet de que em de tenir molt present que els infants son capaços de moltes coses. Que des de petits, tenen un raonament i un pensament, i que no tenen una ment en blanc. També se’ns remarcava molt el fet de que les mestres hem de tenir present que el nivell de desenvolupament pròxim dels infants i tenir en compte les seves experiències viscudes fins el moment de l’aprenentatge i aprofitar-les en tot moment si aquestes són vàlides per a exemplificar models a l’aula.


Mitjançant aquesta lectura podem fer una reflexió molt acurada a el que hem estat parlant fins ara,

“APRENDRE CIÈNCIES: Connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models”

Una anàlisi global de la situació actual ens mostra que cal fer un nou salt qualitatiu. Moltes d’aquestes pràctiques s’han mecanitzat. Sovint els projectes es redueixen a buscar informació, organitzar-la i reproduir-la. La conversa, tot i que possibilita que els nens i nenes expressin les seves idees, per ella mateixa no promou que en construeixin de noves que els siguin eines útils per pensar científicament. A més, cada vegada es manipula i s’experimenta menys, al mateix temps que augmenta l’ús dels llibres de text només des de la seva vessant de reproducció memorística de continguts.

Crec que aquest paràgraf es molt important i que cal reflexionar sobre ell, ja que ens mostra com es actualment el aprenentatge del infants i desprès de tot el que hem après, com a futures docents, cal que lluitem per un canvi, es a dir, per fer que el aprenentatge no estigui basat només en uns llibres de text (fer), sinó que estigui més encaminat a l’experimentació, la reflexió, el pensament, l’anàlisi de les bases teòriques que se’ns ofereixen (pensar).

Finalment com a experiència personal, m’agradaria comentar que quan estava cursant el grau superior, vam anar a visitar una escola, on treballaven per racons i per projectes. Els infants no tenien unes classes totalment guiades i teòriques, sinó que es basaven en proporcionar-li material al infant, i que ell mateix reflexionés sobre allò amb lo que estava experimentant. Els racons estaven dividits per classes, hi havia una classe amb un munt d’objectes de medi natural, on hi havia lupes, papallones assecades, plantes per observar, un recorregut d’aigua per veure com anava a parar l’aigua de les muntanyes al mar i moltes coses més.  També hi havia una classe de pintura, una de joc de construcció, una d’anglès, d’informàtica... En tot moment les professores estaven a la classe, i si al infant li sorgia algun dubte, elles estaven allà per resoldre-li i per explicar-li una mica la part teòrica.

“ Escola Sadako”, aquí us poso el link del apartat de racons de l’escola. Es la pagina web oficial.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada