diumenge, 11 de desembre del 2011

La festa Major de l’Autònoma i la Conferència de Rosa Maria Tarin, interrelacionat amb el currículum infantil. (magistral 4)

El 10 de novembre de 2011, es va celebrar la festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona. Casualment, el dia següent, venia la Rosa Maria Tarin, a fer-nos uns xerrada sobre l’educació per a la sostenibilitat.  Mentre anàvem de camí cap a la sala d’actes per escoltar la conferència, la nostre sorpresa va ser que ens vam trobar amb la universitat feta un fàstic. Estava plena de brutícia, com si per allà no hi haguessin passat persones, semblava impossible que tota aquella brutícia estigues generada per les persones. La Universitat semblava una deixalleria. Realment ens vam quedar totes molt sorpreses. 

Un cop vam arribar a la conferència, se’ns va proposar una pregunta per tal de que la reflexionéssim. Quin ciutadà volem educar ? Quin ciutadà volem educar des de l’escola bressol per tal d’evitar situacions com aquestes? Per aconseguir una sostenibilitat, lo primordial que cal fer es educar-nos. I es en aquí, on les futures docents, tenim un paper molt important.
Si que es cert, que les festes, son per passar-s’ho bé, per divertir-se per viure-les per gaudir, però cal que un cop s’hagin finalitzat, tots siguem conscients de que hem de deixar les coses tal i com les hem trobat. A quin cost fem les coses?  No podem pretendre anar de festa passar-nos-ho pipa i oblidar-nos-en de la resta. Tot està interrelacionat. La universitat es un espai el qual hi convivim tots, es un espai que hem de respectar, ja que es un lloc de tots, i no només això, sinó que el món en el que vivim també es de tots i per tant l’hem de cuidar. Hem de tenir presents que formem part d’aquest món el qual ens deixa satisfer les nostres necessitats, ens deixa actuar com vulguem, però cal generar-li aquest mal ús? Hem de ser responsables i actuar amb conseqüència ja que aquestes actituds poden generar un futur nefast per els que venen. Quin impacte té? Aquestes actuacions incoherents que generem els humans, causen un gran impacte en el món en el que vivim. Poc a poc va destruint aquest món, el qual ens ho està donant tot, ens està donant la vida.

Com ja he dit anteriorment, a la conferència de Rosa Maria Tarin, el tema anava enfocat cap a la importància de l’entorn en el aprenentatge dels infants. Es precisament en aquesta conferència, on aprofitant l’escena de la qual alguns havien sigut actors i altres havíem sigut espectadors, ens mostra que em de tenir cura del entorn que ens envolta i em de promoure una educació ambiental i una educació cap a la sostenibilitat i cura del nostre espai, el món.

Tota aquesta brutícia que em vist, està causada a la facultat d’educació. Com a futures educadores, hem de ser responsables enfront el món que ens envolta. Si no ho som nosaltres com a futures educadores, com pretenem inculcar aquet valor als infants? Quin model es el que els i estem mostrant? Primerament cal que ens realitzem una mirada a nosaltres mateixos i que siguem conscients de que nosaltres som models per als infants.

La Rosa Maria Tarin, ens proposa que com a futures educadores, em de saber inculcar això als infants i sobretot també a les seves famílies, ja que la família es un punt bàsic per el aprenentatge del infant, ja que es un dels agents de socialització més pròxim que te el infant a part de nosaltres, les educadores.

En la conferència, se’ns va mostrar les perspectives que havíem d’aplicar en la nostre responsabilitat educativa cap als infants.
  • Perspectiva educativa, sociocrítica : que vol dir imaginar que un altre futur es possible. Les persones tenim un paper a jugar important. A l’escola bressol tenen les famílies tan a prop que no només es pensa en quan els infants siguin grans, sinó que es creu en la transformació de la sostenibilitat ja amb les famílies.
  • Perspectiva ambiental: comunitat a on implicar-se
  • Perspectiva metodològica, socio-constructivista
Cal que com a professionals tinguem unes estratègies per aplicar a l’ensenyament cap a una sostenibilitat i així fer que els infants aprenguin ja des de petits a cuidar aquet bé tant apreciat com es el nostre planeta. Que segons el meu paré es el que ha succeït en la festa major de l’autònoma. Que totes aquelles persones que hi van assistir, o si mes no, la gran majoria, des de petits no els hi van ensenyar ni inculcar cap valor per la sostenibilitat del nostre planeta, cap a la cura d’aquest i no tenen consciència de que es un fet que ens afecta a tots. En definitiva l’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió critica de les seves accions i dels estils vida actuals,...

Es important que les mestres ens encaminem cap a tenir i mantenir unes condicions en la nostre tasca educativa, i aquestes són:
  1. Tenir capacitats i habilitats adequades per a potenciar i gestionar la diversitats (sabers i saber fer)
  2. Ser un equip docent cohesionat que es reconegui com a motor de canvi.
  3. Potenciar un entramat de valors consensuats i construïts col·lectivament a l’escola (saber estar i actuar)
I cal també introduir als infants uns principis bàsics, com poden ser; saber ser un mateix, saber conviure amb els altres i saber conviure amb l’entorn.

És per tal, que per aconseguir una educació basant-nos en la sostenibilitat, caldrà que en el currículum infantil estigui molt remarcat aquest aspecte i per tant, sigui i es converteixi en bàsic per a tota l’educació dels mes petits.
Hem d’educar els infants amb valors, amb opinions pròpies amb criteris per adquirir pensaments autònoms, amb voluntat de realitzar una acció eficaç, reflexiva, i sempre tot des de la basant de la sostenibilitat i el respecte.

Només si ens ho proposem, si tant famílies, mestres i entorn del infant s’ho proposa, aconseguirem que els infants creixin amb la idea de cuidar el món, de respectar-lo i de mimar-lo. Si no es així dintre d’una anys tindrem a gent adulta que realitzarà les mateixes accions d’aquesta FMUAB o encara de  pitjors.

Per aconseguir tot això necessitarem formar part tots plegats d’una escola activa, amb principis, flexible per adaptar-se a tots els alumnes i famílies, col·lectiva i sobretot participativa amb les accions mediambientals.

Finalment, dir, que aquesta conferència la podem relacionar amb varis aspectes de l’assignatura. Com ja he dit anteriorment, en la magistral 4, vam parlar del currículum. Doncs, caldria que per introduir els aprenentatges, les reflexions i els valors ètics cap a una millora al medi ambient seria essencial que aquests formessin part del currículum i així poder-ho potenciar a totes les escoles.
En quan a la relació amb el article “Quins son els fonaments per a una educació en valors ètics”
És importantíssim l’explicació i la fomentació del punt de vista ètic, es a dir, l’altre no em pot ser indiferent. No em de ser individualistes, em de pensar amb tots, em de pensar en que, que passarà en un futur si tots col·lectivament no col·laborem en la millora de la sostenibilitat. Em de pensar amb el futur que els hi espera en els que venen darrera, i en que si el món no es cuida, aquests es tornarà en contra nostre.
També té certa relació amb medi natural, ja que en el entorn no hi entra únicament la sostenibilitat, sinó tots els punts claus sobre el medi ambient, els fenòmens científics que els rodegen i sobretot uns dels mes afectats per tot això, els éssers vius (treballats en una sessió de naturals)

Puc concloure aquesta entrada donant gràcies a Rosa Maria Tarin, la qual ens ha donat una altre visió de l’educació infantil i sobretot ens ha promogut i ens ha fet conscients de la importància d’ensenyar des de l’inici als mes petits, ja que tots els infants arriben a l’escola amb unes experiències prèvies d’amor, relació amb l’entorn, amb formes de raonament ja establertes, formes de llenguatge i sobretot amb una marca cultural familiar potent, per tal com a mestres, haurem de partir d’aquets coneixements previs, que els infants han adquirit amb les relacions socials i treballar-los, des de el més màxim respecte, i es per això que a l’escola hem de treballar un bon mètode d’acollida.

M’ha agradat molt aquesta xerrada, ha estat molt entretinguda i ens ha donat un munt de punts positius per tal de que quan per fi siguem educadores, treballem per un món millor mitjançant activitats, aprofitant els entorns més pròxims, i fent partícips a les famílies.

Fent una reflexió personal, crec que la terra no pot suportar aquest model de creixement actual- Totes les nostres accions deixa la seva empremta ecològica.

Finalment escric una frase del espectacular Albert Einsten que deixa molt que reflexionar:

El mundo es un lugar peligroso. No por causa de los que hacen el mal, sino por aquellos que no hacen nada por evitarlo.
Albert Einstein







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada