Fa vàries setmanes, ens vam trobar amb la sorpresa, de que teníem un objectiu, aquest era fer-nos cura d’un insecte pal! Varem afronta aquest nou projecte amb gran il·lusió, tractant al insecte pal com un més al grup de treball, donant-li una identitat pròpia, construint-li un palau per viure-hi i donant-li la millor alimentació possible. Em va sorprendre, que un professor en una assignatura de Universitat, ens fes cuidar un insecte pal. Que deuria voler que féssim?
Seguidament en el seminari al laboratori se’ns va proposar que cadascuna de les alumnes havíem de fer una reflexió interior i imaginar-nos, com digerien el menjar els insectes pal i com serien els seus excrements. En cap moment, el professor, ens havia nombrat quina seria la pràctica que faríem en el laboratori. Una cosa teníem clara, que havíem de dur el insecte pal. Es per això, que en Josep, ens va voler posar i va voler que ens sentíssim amb la mateixa situació dels infants. Quan ens va dir que féssim una representació gràfica de com ens imaginàvem que era la digestió del insecte pal, jo personalment vaig fer la meva pròpia representació en el meu cap. Un cop ens vam posar a representar gràficament el dibuix del insecte pal per dins, ens vam adonar que cada una del grup s’havia fet la seva pròpia representació, i això va fer que totes comentéssim i opinéssim i busquéssim la manera més adequada i la més exacte possible de com era el insecte pal per dins. Això ens mostra que cada persona es un món, i com a futures mestres em de tenir molt present que cada infant té una mirada i que es important que aquestes es treballin i es posin en comú. Siempre nunca igual, nunca siempre diferente. Tots els insectes pals tenen la mateix anatomia, si mes no semblant, però això no es un motiu per tal de que tots la representem de la mateixa manera, sempre la veiem diferent.
Vam intentar no deixar-nos cap detall, però era evident que teníem molts dubtes. Sabíem perfectament que l’anatomia d’un insecte pal, era molt diferent a la humana, però això no ens treia la idea de la única representació mental que teníem sobre la digestió d’un esser viu. Per tant així ho vam fer, ens vam guiar per les pròpies representacions. Un cop vam acabar i vam tenir que avaluar a les altres es quan ens donàvem compte de que un cop més cada mirada, cada perspectiva que es té del món, del medi que ens envolta és diferent.
És evident que aquesta activitat que ens va fer el Josep, va més enllà de cuidar un ésser viu com pot ser un insecte pal. El fet de cuidar un insecte pal, suposa investigar, analitzar, observar i actuar d’una manera amb el medi que ens envolta. I crec que aquestes activitats que ens ha fet fer, fan referència a realitzar una feina amb equip, col·lectiva i per tal de que ens responsabilitzem i actuem en conjunt. Apart de aprendre moltes coses més.
El fet de realitzar aquesta activitat, es a dir, tenir cura d’un insecte, ha fet que tinguem present que aquest és una bona manera perquè els infants aprenguin ciències, ja que és quan únicament a través de les vivències, de les experiències, serà quan més coneixements adquireixin i més criteris tinguin sobre el món que els envolten i vers la seva actuació amb el medi natural. És imprescindible que com a mestres aprenguem a connectar els coneixements previs dels infants amb el coneixement científic i com ja he dit anteriorment, una activitat vivencial, es la millor manera de crear-les-hi una representació mental i un aprenentatge amb el món que ens envolta.
Crec que és una activitat sorprenentment interessant. Dic sorprenent perquè mai havia pensat que el fet de cuidar un insecte pal em pogués aportar tantes coses. Quan més gran et fas, menys capacitat tens de representar allò que penses, Només si som capaços de saber que pensen els nens, els podrem ajudar. Hem de buscar activitats didàctiques per ajudar-los a pensar, i aquesta en pot ser una d’elles. Mitjançant la cura d’un insecte pal, podem potenciar el pensament dels infant, que mengen els insectes pal? Com podem saber si són mascles o són femelles, com son els insectes pals per dins? Els infants tenen les seves pròpies idees i pensaments, però aquestes, nomes les podem conèixer si les representen mitjançant un llenguatge ja sigui, oral, gestual o plàstic. Es aquí quan vaig començar a veure les coses clares, solament per el fet de plantejar-nos preguntes, ja representava fer ciències, era per això que en Josep ens feia cuidar un insecte pal, apart de per moltes coses més.
Aquesta activitat, també ens aporta el posar-nos al lloc dels infants i veure tots els valors que arriba a aportar un insecte pal, es a dir, responsabilitat, cura, interès, autonomia.. I sobretot apropar-nos més a tot el medi que ens envolta, aprendre a cuidar-lo, a respectar-lo i a saber que si no aprenem a tenir cura d’ell se’ns pot morir. I en definitiva, cal que conscienciem als infants que el fet de no tenir cura del medi ambient pot causar una gran influència no només als insectes pal, sinó a tots els éssers vius, inclosos nosaltres, ja que tots som un conjunt que convivim amb la natura.
Els infants, amb aquesta activitat aprenen a construir els seus propis coneixements, que es això el que estem aprenent a construir nosaltres també com a futures docents. Cal que cada dia al acabar de realitzar una activitat, marxem de l’aula amb nous dubtes que hem de resoldre.
Finalment vull acabar fent referència al article; La construcció del Coneixement científic dels tres als dotze anys. Que en sabem? Jordi Martí
En l’apartat del coneixement intuïtiu al coneixement científic;
El sistema cognitiu humà, permet generar coneixement intuïtiu i alhora coneixement científic sobre la realitat
Aquesta frase ens està mostrant que els infants tenen unes intuïcions, i que a mida que aprenen coneixements i conceptes sobre la realitat, arriben a poder deduir, investigar i saber un coneixement científic.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada