divendres, 28 d’octubre del 2011

M.1 Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de descoberta de l’entorn des de les ciències socials.


Els humans som éssers que vivim en societat. La societat. és la nostre experiència amb la gent que ens envolta. "És una arupació d'éssers humans que es relacionen entre si de manera permanent o inestable, conscientment o inconscientmenr, volgudament o forçosament, i que estableixen relacions de cooperació i d'antagonisme".

Viure en societat comporta una comunicació, una diversitat d’opinions, diferents punts de vista, diverses històries i experiències viscudes. En definitiva, cal dir que la convivència es un fet social que ens envolta a tots i que comporta conflictes a causa de les diverses opinions que tenim sobre el món que ens envolta. Som socials i aquesta es una de les principals característiques que ens envolta.
Això influeix molt en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels infants
En aquesta sessió també vam realitzar un exercici inicial el qual constava de respondre aquestes preguntes:

  • Quan faci de mestre/a a E.I crec que el més important és.
  • La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica del Coneixement del medi social entenc que m’hauria d’aportar sobretot….
  • Com a mestre he d’educar per...
Evidentment, els pensaments que tenia i que vaig escriure al inici de classe, les vaig canviar completament un cop finalitzada la sessió, i la causa del meu canvi de pensament i de la meva reflexió a posteriori de la classe, van ser els coneixements que venen a continuació.

Des de petits a l'escola aprenem instruments imprescindibles i bàsics del treball cognitiu: la lectura, l'escriptura, el càlcul, apart de un munt de coneixements teòrics i pràctics que sovint poques vegades aquets ens serviran. Però el que em de tenir present a l’escola es el fet d’ensenyar un aspecte imprescindible per a tothom i el qual li farem un ús diari i per la resta de la vida.
Aquest serà el fet de coneixes , comprendre'ns a nosaltres mateixos, relacionar-nos amb els demés, viure en harmonia amb nosaltres mateixos, amb la natura, amb el cosmos... En gran part, la satisfacció en la nostra vida personal està en funció de què sapiguem expressar-nos, relacionar-nos i comunicar-nos humanament amb els qui ens rodegen.

En el capítol 2 de la lectura: Quins son els fonaments en una educació en valors ètics? De MÈLICH, J.C PALOU, J.POCH, C, ens diu que l’ètica es constructiva del acte educatiu.
Cal dir que en aquest ensenyament – aprenentatge a l’escola, hi ha múltiples relacions amb els altres. Aquestes relacions proporcionen una sèrie de valors, actituds, aprenentatges, sabers, desinhibicions, pensaments..
Tot aquest grup d’aportacions, van lligades de la mà de l’ètica. És a dir, des de un punt de vista ètic, l’altre no em pot ser indiferent. No només a l’escola sinó que al llarg de totes les activitats que fas durant el dia, ens relacionem amb altres persones, per tant, no es difícil arribar a la conclusió de que la vida en societat comporta sempre una relació entre el jo i el altre. Això, influeix en les nostres maneres d’actuar, i per tant ens porta cap a realitzar una acció social.
I es per això que l’educació, apart d’aportar-nos una relació social, també ens aporta una acció ètica.

 
Quan tu tens un grup d’alumnes, hi ha una sèrie de valors ètics que han de configurar l’essència de la teva acció. No hi ha cap acció de l’aula que no hagi d’estar plena d’aquet plantejament ètic. L’ètica com element de aprenentatge + l’ètica i la relació amb els altres.
Constructivisme : teoria psicopedagògica que fa que els aprenentatges es construeixin.
Per construir-lo, hem d’anar a buscar l’anclatge dels nous coneixements amb anclatges previs que tingui l’alumne. Un exemple sería uns alumes p3 que arriben, per tan els seus aprenentatges de relació social provenen del seu entorn familiar, per tant per construir nous aprenentatges, haurem de saber quines son aquestes relacions socials.
Els adults som com els nens en els aprenentatges. També aprenem mitjançant anclatges.
Band va dir que els aprenentatges no son cíclids, sinó que son en espiral i que per tant un aspecte que pot ser la família, el barri, la ciutat el poble..qualsevol cosa, la pots estudiar a p2 a p5 a primària 1er e.s.o a batxillerat…  Per tan, quan parlem de l’ètica es constitutiva de l’acte educatiu vol di que qualsevol d’aquets valors que son òptims per la vida  adulta cal que els treballem sempre des de ben petits.

Per tant és interessant com a futures educadores, que ens incorporarem la idea de que educar no es simplement donar uns coneixements i validar les relacions socials, i ensenyar d’una manera pautada tots els coneixements, sinó que cal que tinguem present que hem d’ensenyar als infants a pensar per ells mateixos, lo qual, això no vol dir, que l’educació sigui únicament el pensament ètic, sinó que també és essencial les aportacions que el món de la tècnica pugui fer en l’educació.

"Si no hi ha tècnica, pot haver-hi canvi educatiu, en canvi sin només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, de ben segur que no pot haver-hi educació”.

Finalment dir, que com a estudiant al llarg de la meva vida, com a persona social, i com a futura mestra, mitjançant aquesta sessió he reforçat encara més la meva ideologia de pensament. Sempre he cregut, que al llarg de la meva etapa educativa, els mestres tenien un pensament diferent al meu. No ens ensenyaven el perquè de les coses, sinó simplement ens oferien el món de la teoria. Si que es cert que crec, que perquè un infant s’introdueixi en el pensament crític i autònom, cal primer una base teòrica, la qual se li ha d’oferir el seu entorn més pròxim (família, escola, grups d’iguals..), però que un cop aquesta base estigui establerta, s’haurà de treballar i reforçar la capacitat per portar els raonaments dels altres cap a la lògica que segueix el seu propi pensament.
Tot i que si que es cert, el que diuen els autors de l’article, que en la relació amb els altres, sempre es posen en qüestió les conviccions personals i que es té més en compte la veracitat de tot allò que prové del món teòric. El nostre principal i primordial objectiu es portar als infants cap a un pensament propi respecte el que els altres mostren.

El saber hacer queda sin sustento al no concretarse una formación del saber por qué, el cual es un saber ético imprescindible para distinguir que la abundancia en el vivir viene de la mano de una ética mínima universal.

Leonardo Pizarro




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada